Unitat de neurogastroenterologia

Veure links d'interès

Dos supersistemes biològics, el sistema immunològic i el sistema nerviós, són els responsables de mantenir un equilibri dinàmic que garanteixi l'adequat funcionament del nostre organisme. Per aquest fi utilitzen centenars de missatgers químics diferents com hormones, pèptids i neurotransmissors mitjançant els quals es relacionen i es comuniquen amb el tercer gran supersistema del cos humà, la flora intestinal.

L'aparell gastrointestinal humà, amb una superfície superior a 400 m2, posseeix el 80% de les cèl·lules immunològiques de l'organisme, 100 milions de neurones i una enorme diversitat de bacteris -800 espècies, 7000 subespècies, protozous, fongs, virus i bacteriòfags. Aquesta gegantina massa bacteriana disposa d'una càrrega genètica 100 vegades superior a la suma de totes les cèl·lules del nostre organisme. Dins la flora, els anomenats bacteris probiòtics són potencialment beneficiosos per a l'hoste, ja que col·laboren decisivament en la digestió dels aliments, afavoreixen l'eliminació de toxines, promouen la producció de factors protectors i estimulen l'intestí perquè alliberi antibiòtics naturals, coneguts com pèptids antimicrobians.

Els individus sans exposats de manera continuada a situacions de sobrecàrrega funcional, com estrès físic i psicològic i les infeccions gastrointestinals, estan predisposats a patir alteracions d'aquest equilibri neuroimmunointestinal. Aquest desequilibri pot modificar l'ecologia de l'intestí (disbiosi) i facilitar el desenvolupament de microinflamació intestinal i l'aparició de malalties cròniques. Aquestes malaties, cada vegada més freqüents, poden afectar l'aparell digestiu i altres sistemes de l'organisme com la pell i l'aparell locomotor.

Conèixer, investigar, prevenir i modular aquestes situacions de desequilibri és la clau per millorar la salut intestinal i per tant la salut general de l'individu.